En Winston esta a punt de sucumbir a la filosofia de Socang, al desenvolupament pervers del socialisme sense màscara. Treball pel poder des del poder, el poble a qui li importa? El proletariat ocupa l’estrat més ampli de població amb un 80% del total d’habitants d’Oceania, però està adormit, anestesiat, ignorant de les manipulacions sistemàtiques que porten a terme els membres del partit, extern com a infraestructura i intern com a software. Ho dominen tot, ho capgiren tot, tergiversen la realitat de tal manera que el Gran Germà esdevé figura inigualable i inabastable. No existeix. És la coerció, l’extorsió i la tortura de la classe dirigent de la societat anglosaxona del 1984. La 
memòria del nostre antiheroi ja no s’oposa a acceptar que 2 i 2 fan 5. I julia? On és la intrèpida joveneta, crescuda ja en el fruit de la revolució que va acabar amb el capitalisme més exacerbat per estripar i escampar arreu la pitjor faceta de la condició humana? Ella no s’obceca a lluitar contra el Partit. No coneix altra cosa i ho creu impossible. Perquè martiritzar-te si et pots escapolir de les obligacions del partit burlant els seus inviolables controls? No van ser tan llestos com es pensaven els dos amants seguint la seva sexualitat, perquè darrera el quadre de l’habitació arrendada a Mr. Harrington s’hi amagava la omnipotent pantalla des de la qual el GG dona ordres a tothom. I des de llavors al ministeri de l’amor, tancant, incomunicats, amb Mr O’ Brien emprant mètodes expeditius, la roda del dolor, per convèncer Winston que la realitat és una, la del partit. Què passarà? No te’l creguis.
