No es saben preciosos, únics

Res és baladí, tot és arbitrari.
Sentit contextual i mutable,
l'humà coneix alienant la realitat.
No en sap més i és un imaginador nat,
classificador mortífer

L'ordre de coses marca
et deslliures tenint-lo com a referència?
no et desmarques llavors.
què hi ha més a part de graus, qui més qui menys,
ningu pot imposar i tots ho fem.

No hi ha solució, ni futur, ni òsties en vinagre

Arbitrari és tot, baladí res
mutable contextual i sentit
alienant, l'humà la realitat coneix.
Un no en sap més i és imaginador,
mortífer classificador

L'ordre marca de coses
Com et deslliures, tenin-lo a referència?
llavors no et desmarques
qui menys qui més, a part de graus, què hi ha més?
Imposar ningu pot i ho fem tots.

Ni futur, ni òsties en vinagre. Hi ha solució? No

Caçadors de sensacions, carcellers d’experiències

Caçadors de sensacions, carcellers d’experiències
Mercenaris de la bogeria, botxins de l’alteritat
Operacionalització de les estructures que vertebren lal teva idea inicial o intuició, fés que els conceptes caminin pel carrer. Una aranya baixa baixsa i puja tu, ara puja, petíiiita i rogenca. Escaladora esfilagarsada.

Decrepitud de pensar poc i voler abastar més que embastar
Patos que venen, maniàtics i petits i xulescos i paternals. Blanc i negre

Di dimecres
Em llevo de mala llet
El poder terapèutic em detecta i estira els seus tentacles fins a sedar-me, altre cop
La post política i el gest radical, quanta desesperació fa falta per engegar-te a rodar?

Atzagaia cap als poderosos

Respira
Mira'm als ulls
Estima'm
Soledat acompanyada

Companys no ens fendim
L'abaltiment ens l'hem d'espolsar
de les vestidures
Quins estòlids que seriem
mirant recte i no a l'entorn...

Atzagaia cap als poderosos,
a comptagotes

apagat, grisós i fi

Mandra,
amiga traïdora
Sedueix i te la fot,
contamina.

No és peresa a l'alba
Ni eruga dins els llençols
Capullo íntegre
Papallona anestessiada

Ànsia per conèixer
I que sàpigues de mi
Bogeria per resseguir-te un bleix de cabells
Apagat, grisós i fi

Sóc tots els grisos

Sóc tots els grisos
espectre d'ànims,
testa d'arc iris

Alenada somorta, ara bafarada
Compulsió bulímica
Fatigosa digestió

Sublim, liminar
es dispara descontrolada
l'innombrable que sols se sent

Buit incommensurable de l'ésser
més encenalls quotidians
muden en preuades virutes

nus i nuats

temptació d'emocionalitzar aquest espai virtual
i utilitzar les vesno logiestectno cínicament
que cabrons canten i diuen lo que volen
aprendre cançons és fàcil

nus i nuats és perfecte. Carnós i vintage

1984 o right now?

En Winston esta a punt de sucumbir a la filosofia de Socang, al desenvolupament pervers del socialisme sense màscara. Treball pel poder des del poder, el poble a qui li importa? El proletariat ocupa l’estrat més ampli de població amb un 80% del total d’habitants d’Oceania, però està adormit, anestesiat, ignorant de les manipulacions sistemàtiques que porten a terme els membres del partit, extern com a infraestructura i intern com a software. Ho dominen tot, ho capgiren tot, tergiversen la realitat de tal manera que el Gran Germà esdevé figura inigualable i inabastable. No existeix. És la coerció, l’extorsió i la tortura de la classe dirigent de la societat anglosaxona del 1984. La memòria del nostre antiheroi ja no s’oposa a acceptar que 2 i 2 fan 5. I julia? On és la intrèpida joveneta, crescuda ja en el fruit de la revolució que va acabar amb el capitalisme més exacerbat per estripar i escampar arreu la pitjor faceta de la condició humana? Ella no s’obceca a lluitar contra el Partit. No coneix altra cosa i ho creu impossible. Perquè martiritzar-te si et pots escapolir de les obligacions del partit burlant els seus inviolables controls? No van ser tan llestos com es pensaven els dos amants seguint la seva sexualitat, perquè darrera el quadre de l’habitació arrendada a Mr. Harrington s’hi amagava la omnipotent pantalla des de la qual el GG dona ordres a tothom. I des de llavors al ministeri de l’amor, tancant, incomunicats, amb Mr O’ Brien emprant mètodes expeditius, la roda del dolor, per convèncer Winston que la realitat és una, la del partit. Què passarà? No te’l creguis.