Un llibre on realitat i ficció es fonen sota el vel d'allò quotidià que ho avarca tot. Una història en primera persona d'un jo que no cedeix davant les limitacions. El títol és l'Últim Patriarca, un personatge amb un pes important, però no pas el dels ulls testimonials d'aquesta història, que són els veritables protagonistes. La mirada de la filla de Mimoun dibuixa l'acció a les dues parts del llibre.
L'autora, Najat El Hachmi, escriu aquest segon llibre amb una prosa semblant a la del primer 'Jo també sóc catalana', on la jove escriptora narrava la seva arribada a la ciutat dels Sants i les seves il·lusions i decepcions per fer-se un lloc al món a pesar d'un entorn que a voltes la mirava amb ulls estranys. Aquesta vegada el tema e la migració no és l'eix estructural de la novel·la, tot i que n'és un dels factors latents i la deu principal d'on surten els lligams argumentals entre la primera i la segona part. És a dir, entre la vida de Mimoun i la seva família a una i altra banda de l'estret. També sovint, el factor migratori és la causa de les diferències i les incomprensions d'un pare i una filla que conceven el món de diferent manera.
Fins a la pàgina 166 el lector podrà conèixer l'últim patriarca de la família Mimoun, en coneixerà la seva infàcia i la seva adolescència, potser amb la intenció d'humanitzar-lo. De llavors en endavant viurem el dia a dia de la filla 'més estimada', un dia a dia marcat per una relació complexa amb el seu pare, per les particularitats del seu caràcter, un home controlador que no ha après com estimar les persones i ho fa tan malament com sap.
Així doncs, el tema central del llibre és de caire social. És un tema i en són molts a la vegada. Però el que determina la direcció dels esdeveniments és per mi el més important: el canvi en el rol femení, en el sentit de no sotmetre's a un comportament masclista ancorat al passat. A aquest acte de valentia de la protagonista, s'hi sumen els canvis que experimenta en la seva adolescència, amb el greuge de tenir un pare com el que té, i de ser en una ciutat que s'ha de fer seva. Tot junt complica molt més l'agència del personatge protagonista, però l'empenta de la filla de Mimoun la determina cap a l'acció. Fa una antropología d'algú que contempla amb certa distància les costums de la gent de Beni Sidel, i les de la gent on emigra, tot triant amb quins trets definitoris es queda per construir-se a si mateixa.
L'interès que et desperta el llibre és creixent, creix amb la filla de Mimoun que mica en mica va prenent les regnes de la seva pròpia vida. És a mesura que la nena es transforma en dona que el personatge es va tornant més proper i creïble, segurament per emular pertànyer a una realitat que ens és més pròxima.
L'autora busca la complicitat del lector i l'apela per mostrar el comportament ilògic de l'últim patriarca. De què li ve aquesta raresa?l'autora juga un altre cop amb nosaltres justificant les seves excentricitats i la seva actitud violenta per una bofetada que va rebre per part del seu pare quan tenia sis mesos 'plaf!sorda'. Per els de la línia 3 de Renfe hi ha una cita memorable que et fa esbossar una rialla. Al passar per sota un pont (que hi ha a l'alçada del Figaró) el tren alentia la marxa i Mimoun estava acollonit perquè pensava que cauríen, com encara pensem molts. però el seu tiet que ja estava avessat al trajecte li va dir 'no cau, el tren no cau'.
Amb aquestes referències geogràfiques i amb una escriptura planera, la història es dota d'un realisme que fa impossible destriar allò veraç d'allò verídic. Najat El Hachmi fa que els personatges sigin explícits, però no pas plans. El preguntar-se què de tot això deu ser veritat o què no és una constant a tot el llibre, i això sens dubte és senyal de la bona cohesió d'uns ingredients que s'han deixat reposar i s'han mesclat amb uns altress per tal de onstruir un tot amb sentit. Amb només dós llibres, Najat El Hachmi ja ha mostrat un estil propi, per propers llibres quedarà veure com evoluciona aquest estil quan es desvinculi del tema de la immigració que l'ha acompanyat en les seves primeres obres.
