Que fantàstic, un full en blanc, tot per mi.
Saviesa inexplorada, la que portes amb tu, la que em dibuixa el teu fer.
Honestedat d’aquells que han sentit la vida, injusta i contradictòria, massa aviat
M’aclapara la teva noblesa, m’incites a la llibertat

S’albiren nous horitzons d’enteniment en les teves llunes rialleres
Fotetes i desafiants s’encaren esquivament al dia
Evasiu només en la forma, tan ple i contundent se’m revel•les
que beuria de la font encantadora de la innocència que brolles,
assedegadament.

No compro els teus moviments xulescos,
Furt furtiu cometo i els reinterpreto
Sense joc ni estratègia, ets avui sorpresa estranya
Clara brusquedat de captiu salvatge
També reflexivament temptador
Naturalment exuberant, jove

Balla per mi alguna nit

M’ennovules, m’extasies i m’excites
I si tinc vocació de mantis?
Religiosament assisteixo a l’escola de la vida
Encoratjar el vol d’aquell forjat fluint és fàcil, plaent
Davant la bellesa no puc fer res més que commoure’m
Per bé i per mal
És fantàstic el sacseig del viatge.

encís de desert

Feblesa, m'ensenyes.
Tristesa, m'empenys.
Dolència de viure.
El miratge, creure'ns eterns

sol molts cops
buit quiet mut
caminaràs xop, moll
de la llengua de la nit

murmura la pensa:"amades dunes anímiques que sempre em rescateu"

i un balanceig dels sentits
transforma l'instant
capteniment de l'ànima,
oblida els mals del seu actuar,
viu amb la vida

desert i oasis