Feblesa, m'ensenyes.
Tristesa, m'empenys.
Dolència de viure.
El miratge, creure'ns eterns
sol molts cops
buit quiet mut
caminaràs xop, moll
de la llengua de la nit
murmura la pensa:"amades dunes anímiques que sempre em rescateu"
i un balanceig dels sentits
transforma l'instant
capteniment de l'ànima,
oblida els mals del seu actuar,
viu amb la vida
desert i oasis
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario