Res del què fas
té sentit
Res, he dit.
lluna plena, ahir
estel fugaç
sense temps per demanar
i avui, què?
què serà de la lluna
cap al tard
amb veu rònega i rústica
apuja el volum.
seu aquí, amb mi
veus?
la muntanya de pedres no és tal
es desfà de sorra.
dos cops millor que un no?
al despertar els teus organs es deturen
ja no es repleguen,
la calor t'aureja i t'embadurna; clara
diàfana o difusa, et despertes
el vespre obert no trigarà
ni la nit venuda a la posta
No hay comentarios:
Publicar un comentario