"Si me quieres escribir ya sabes mi paradero"
Milicians del Poum corrent per pobles d'aragó que ja abans semblaven abandonats.
Dones valentes, veritables companyes de la lluita per la llibertat i la revolució.
Brigadistes internacionals que dubten si adherir-se al llavors comunisme d'Stalin, el qual necessita suavitzar les seves maneres a la recerca d'aliançes geoestratètiques.
Un exèrcit al capdavall, una jerarquia militar i disciplinada que s'imposa sobre les milícies realment organitzades assambleariament.
Una guerra perduda i molts morts al sot durant molts anys, tot just ara els començaran a honrrar com a persones.
miércoles, 13 de octubre de 2010
jueves, 7 de octubre de 2010
I una buidor que promet
Aix, tevior que se m'enfila fins a les galtes.
sola soleta sola i amb molt temps per pensar, treure'm la disfressa, arranjar-la, cosir-li els pegats i mirar-me en un mirall intrínsec sense els parracs de sempre.
Els holandesos criden, son escandalosos, i nosaltres se suposa que també. Jo sóc sigilosa i pujo les escales sense fer soroll. lentament i a l'expectativa de què em trobaré al replà.
Desenfilo pensaments i els torno a teixir. I una buidor que promet m'espanta
sola soleta sola i amb molt temps per pensar, treure'm la disfressa, arranjar-la, cosir-li els pegats i mirar-me en un mirall intrínsec sense els parracs de sempre.
Els holandesos criden, son escandalosos, i nosaltres se suposa que també. Jo sóc sigilosa i pujo les escales sense fer soroll. lentament i a l'expectativa de què em trobaré al replà.
Desenfilo pensaments i els torno a teixir. I una buidor que promet m'espanta
Suscribirse a:
Entradas (Atom)