I una buidor que promet

Aix, tevior que se m'enfila fins a les galtes.
sola soleta sola i amb molt temps per pensar, treure'm la disfressa, arranjar-la, cosir-li els pegats i mirar-me en un mirall intrínsec sense els parracs de sempre.

Els holandesos criden, son escandalosos, i nosaltres se suposa que també. Jo sóc sigilosa i pujo les escales sense fer soroll. lentament i a l'expectativa de què em trobaré al replà.

Desenfilo pensaments i els torno a teixir. I una buidor que promet m'espanta