Bigott

Veu fosca
humor negre
diu tonteries

un autèntic monstre marí
des de les profunditats de l'oceà

l'onatge se t'endu
per sempre
Al taüt,
amb ell

t'he estat mirant,
el teu somriure

travessa'm l'ànima

"Oh Tirant senyor, e on sou vós ara?

¿Com no sou ací prop perquè pogésseu veure e tocar la cosa que més amau en aquest món ni en l'altre? Mira, senyor Tirant, vet ací los cabells de la senyora Princesa; jo els bese en nom de tu, qui est dels cavallers del món lo millor. Vet ací los ulls e la boca; jo la bese per tu. Vet ací les sues cristal·lines mamelles, que tinc cascuna en sa mà; bese-les per tu: mira com són poquetes, dures, blanques e llises. Mira, Tirant, vet ací lo seu ventre, les cuixes e lo secret. ¡Oh trista de mi, que si home fos, ací volria finir los meus darrers dies! Oh, Tirant, on est tu ara? Per què no véns a mi, puix tan piadosament te cride? Les mans de Tirant són dignes de tocar ací on jo toque, e altri no, car aquest és bocí que no és negú que no se'n volgués ofegar.

La carn vol carn

No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadisos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peço d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge
i tenim anyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i egnorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i qu eaixò no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.

Llibre de meravelles Ausiàs March

clar de lluna

Pedalava sense rumb aparent, desllissant-se cap a la fosca de la nit, força clara i sense estrelles. Una casa rere l'altra, cadascuna a poques desenes de metres. I en un habitacle en forma de cub i quadra anexa, una llum rectangular dibuixa una finestra.
Encegadors focus i un motor que passa i va cap al rectangle lluminós. Peugeot?
Entres a la ciutat fent ziga-zaga, sense mans, sense cap, sense ganes. Busques sense esperança i fas mal als qui t'estimen. I tot per seguir el rectangle del cub i la quadra.

[...Celles poblades, peludes i despreocupades. Diàfanes i rialleres.
depilades, tenyides, untades, cuidades, emmirallades, intranquil·les celles...]

Torna a casa.

[Llegeix i escriu. És el que sempre tindràs. Fins que perdis la vista. Fins que matis la bogeria. Malaguanyada per seguir-te, amiga traïdora.]

A casa no hi ha ningú. Només ell i la seva ànima, degotant per les parets amarades de buidor. Ninetes espantades? Ja no, desencís als ulls. Obre la finestra i vola. Diria que fa anys que va perdre les ales. Pensa provar-ho. El rectangle lluminós es diluirà algun dia. Haurà de pedalar a les fosques cap a una altra banda. Però encara hi és, allà, reflexiu i esquizofrènicament contradictori. Palesant les poques estrelles del cel aquesta nit.

Torna a casa i no hi ha ningú.

Simbolisme instauratiu

Aposta per crear sentit. La llibertat és la poètica de transcendir-se mes enllà del patrò imposat per el cànon i la seva roda:

::::cànon: dissidència: augment de la dissidència i apropiació d'aquesta per part del poder: institucionalització i postulació de nou cànon::::

naturalització antinatural

"Que les desigualtats s'exterioritzin, perfeccionin i sancionin les fa acceptables, les dota d'un vel de faltalitat, eternitat i naturalitat. Allò que s'inscriu a la naturalesa de les coses és perenne [...] i no és psíquicament intolerable."



Ernest Gellner, Naciones y Nacionalismo 1983

Òxid de coure

Bullici i núvols d'òxid de coure,
a punt per descarregar
embriagadora contaminació nocturna,
cablejat disposat per curtcircuitar-se
tot a punt perquè comenci la funció.

Cicles, temps, l'etern retorn dels grecs?
amb 80 anys t'haurà canviat la veu?
ambient rovellat arreu, dins teu.
Busca pacientment, la desesperació és pro activa.
Recerca curiosament i la troballa t'omplirà els ulls.

Potser en un quadre diferent,
però tant infinit com el que ara contemples.