Pedalava sense rumb aparent, desllissant-se cap a la fosca de la nit, força clara i sense estrelles. Una casa rere l'altra, cadascuna a poques desenes de metres. I en un habitacle en forma de cub i quadra anexa, una llum rectangular dibuixa una finestra.
Encegadors focus i un motor que passa i va cap al rectangle lluminós. Peugeot?
Entres a la ciutat fent ziga-zaga, sense mans, sense cap, sense ganes. Busques sense esperança i fas mal als qui t'estimen. I tot per seguir el rectangle del cub i la quadra.
[...Celles poblades, peludes i despreocupades. Diàfanes i rialleres.
depilades, tenyides, untades, cuidades, emmirallades, intranquil·les celles...]
Torna a casa.
[Llegeix i escriu. És el que sempre tindràs. Fins que perdis la vista. Fins que matis la bogeria. Malaguanyada per seguir-te, amiga traïdora.]
A casa no hi ha ningú. Només ell i la seva ànima, degotant per les parets amarades de buidor. Ninetes espantades? Ja no, desencís als ulls. Obre la finestra i vola. Diria que fa anys que va perdre les ales. Pensa provar-ho. El rectangle lluminós es diluirà algun dia. Haurà de pedalar a les fosques cap a una altra banda. Però encara hi és, allà, reflexiu i esquizofrènicament contradictori. Palesant les poques estrelles del cel aquesta nit.
Torna a casa i no hi ha ningú.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario