un lector cama-esperverat

Un lector ex enfadat,
un ginecòleg pelut
una ma aferrallada
i un ase esquerdat

un espill intrigant
un gra inflat supurant
una minsa trepitjada
quan es mou d'una llisada

pro que faig amb aquest cap
despropòsits militants
estricant de somerers
bacora d'elefants

pesta negra al meu Jardí
on cago un ocre aclofollat
aspiradora mortal
que em tira l'aire pestilent, follat.

mentides elèctriques

‘La interconnexió és necessària per impulsar les renovables’

El director general de Fecsa Endesa a Cataunya, Josep Maria Rovira defensa la MAT per garantir un subministrament

El camí cap a una generació d’energia elèctrica menys contaminant passa per l’aprofitament de les possibilitats que l’energia solar ofereix, ja sigui en forma de parcs eòlics, de la força de l’aigua o de les plaques solars. Els experts afirmen que, si bé la península Ibèrica té un clima idoni per obtenir energia gràcies al sol i té una superfície més extensa que molts països europeus, encara esta molt lluny de ser puntera i tenir un pla energètic que aposti clarament per les energies renovables.

El director general de Fecsa Endesa a Catalunya, Josep Maria Rovira, afirma que la voluntat de caminar cap a la producció d’energia a través de recursos que no són finits ‘és ferma’, però posa com a condició necessària pel seu correcte desenvolupament que el subministrament d’electricitat sigui segur i estable, per tal de fer front a des demandes puntes que tenen lloc. I les energies renovables ‘no són estables’, perquè depenen de factors externs a la voluntat humana. Per aquesta raó, Rovira justifica la línia de 400KW entre Sentmenat i Baixàs, que s’està construïnt en l’actualitat envoltada d’una forta oposició dels municipis per on ha de passar la infraestructura. Nova Energia, és un col·lectiu que, de forma no violenta, ha fet objecció de consciència i pretén evitar físicament que les obres d’aquesta línia continuïn. Martí Olivella, el seu president, afirma que ells també estan a favor de l’ús de les renovables i afegeix que també s’ha d’avançar cap a un consum energètic més sostenible. ‘Això no significa reduir el nostre benestar’, manifesta, ‘només ser conscients, tal com ho som amb l’aigua, que l’energia no es pot malgastar perquè la seva producció té uns costos econòmics i pel medi ambient’. Nova Energia no creu que sigui necessària la interconnexió amb França per garantir el subministrament, sinó que ‘hi ha altres línies, ja fetes, de les quals es podria augmentar la tensió’. A més, ‘nosaltres creiem que l’energia s’ha de produir a prop d’on es consumeixi’, per ‘evitar forces pèrdues en el transport d’aquesta’. Olivella també discrepa amb Rovira en el tema del soterrament. Diu que ‘tècnicament és viable soterrar la MAT en tot el seu recorregut’, a diferència de Rovira que pensa que ‘és una qüestió política’, que ‘com que a França han demanat que se soterri, ara aquí no volen ser menys’. Recentment l’empresa constructora de la línia, Red Elèctrica Española, ha fet saber que la MAT es podria soterrar en el seu pas per Collserola i arran d’aquestes informacions els opositors de la interconnexió a les comarques del nord de Barcelona i a les gironines, han afirmat que aquesta diferència demostra que ‘hi ha ciutadans de primera i de segona’.

sobre Gaza

‘Amb una mà ajudem als palestins i amb l’altra venem armes a Israel’

L. Tarrés, membre dels Amics Lleidetans de la Cultura Hebrea, apunta el comportament dels governs d’occident i Cultura i Pau els titlla de ‘còmplices’ de l’ofensiva a Gaza

L’entrada a l’any 2009 va estar marcada internacionalment pel final de la treva entre el govern d’Israel i Hamas, un trencament que va suposar l’ofensiva militar de l’exèrcit israelià a Gaza, on van morir 1300 palestins de la mà de l’exèrcit hebreu i 17 israelians a causa del llançament de coets de Hamàs. Durant els 23 dies que va durar el darrer període de guerra en el conflicte del pròxim orient, que s’allarga en el temps ja més de seixanta anys, l’opinió pública mundial es va posicionar, majoritàriament, a favor del poble palestí. En contra de l’ofensiva contra civils i organismes, com ara la ONU, en missió humanitària, per part d’un govern en règim de democràcia.

Pel que fa al posicionament polític dels països d’Europa i els Estats Units, l’Associació Cultura, Pau i Solidaritat Haydeé Santamaria de Vic, comenta que la presa de partit dels governs d’occident no ha estat suficient. Consideren que ‘sempre han estat tous en les seves crítiques a Israel, si és que hi ha hagut crítiques’. Afegeixen que, d’alguna manera, el silenci dels executius els fa ‘còmplices’ de l’ofensiva. Des d’un altre punt de vista, L. Terrés, membre dels Amics Lleidetans de la Cultura Hebrea, associació declarada apolítica i aconfessional en els seus estatuts, creu que tots els agents que han intentat mediar en el conflicte són partidaris d’un o altre bàndol, i no ho entendria d’altra manera. També apunta el paradoxal comportament del govern espanyol dient que ‘mentre amb una mà ajudem els palestins, amb l’altra li venem armes a l’exèrcit israelià’.

Tant la conjuntura internacional en el moment de l’ofensiva, a l’espera de la investidura del ja president Barack Obama, com la proximitat de les eleccions a l’estat d’Israel, podrien ser, segons Cultura i Pau, i Terrés, dos dels motius per l’ofensiva militar en base a interessos que qualifiquen d’‘estratègics’ i ‘tàctics’ respectivament. Estratègics perquè ‘el que més mà dura ofereixi contra el "terrorisme", és el que més vots aconseguirà a les urnes’. Tàctics ‘per aconseguir els vots dels habitants del voltant de Gaza’ que ‘fa cinc anys que pateixen una pluja de coets’. Ni Cultura i Pau ni Terrés pensen que Obama hagi de tenir un paper destacat en la mediació del conflicte. Pels primers el nou president dels Estats Units, ‘intentarà consensuar una política comú amb Europa pel "problema palestí", de manera que Europa tingui més pès i EEUU pugui centrar-se més en els problemes de casa’. Tarrés en canvi, creu que ‘la voluntat de fer la pau ha de sortir dels propis contendents, sinó, no hi ha res a fer’. Al seu parer un pacte d’altre manera no evitarà que ‘en qualsevol moment torni a saltar l’espurna que ho encengui tot novament’.

la MAT imposició oficial i detractors locals

La línia de Molt Alta Tensió (MAT) planificada entre Sentmenat i Baixàs ha confrontat 63 municipis, afectats pel traçat d’aquesta interconnexió, amb la generalitat de Catalunya i el govern de l’estat espanyol, que suporten i impulsen la construcció d’aquesta línia malgrat el criticat procediment que s’està seguint per tirar-la endavant, tant per part de les mateixes administracions com de les empreses constructores. La societat civil, representada pels col·lectius Non à la THT i No a la MAT, a banda i banda de la frontera franc-espanyola, sumada als alcaldes de la Catalunya nord, agrupats al si d’un sindicat d’ajuntaments creat expressament (SYDECO), i els alcaldes del Principat, agrupats per mitjà de l’Associació de Municipis contra la MAT (AMMAT), reivindiquen, als respectius governs, un debat públic sobre la necessitat real d’aquesta infraestructura. Denuncien opacitat informativa, per part de les administracions, en favor dels interessos econòmics de les empreses energètiques que operen en ambdós estats. Amb quatre contenciosos administratius pendents de sentència al tribunal suprem (TS), Red Elèctrica de España (REE), continua alçant torres en el tram comprès entre les poblacions de Sentmenat i Bescanó. Mentrestant, el col·lectiu Nova Energia persevera en la seva lluita no violenta; per evitar que es construeixi la torre 39 al terme municipal de Sant Martí de Centelles en particular, i per un altre model d’energia, en el marc de l’estalvi i la consciència social, en general. La construcció d’aquesta línia i el rebuig per part de la societat civil no és quelcom nou. Aquest és el quart intent de portar-la sobre el terreny i com en els altres tres, la MAT és vista, pels opositors locals, com una imposició que respon a interessos econòmics i contribueix a reforçar el lobby energètic europeu, en detriment de la democràcia participativa i la capacitat d’influència i decisió dels ciutadans. Els col·lectius en contra de la MAT es queixen de no poder debatre sobre una obra que afecta directament la seva opció vital personal, i com a societat, la voluntat d’avançar cap a un model energètic sostenible amb les renovables com a motor.

La cua de la MAT

El control de l’energia elèctrica va esdevenir un factor estratègic des que, a mitjans del segle XX, l’estat espanyol va connectar les unitats locals de producció per tal d’esdevenir decisiu en el sector. El 1957, amb el Tractat de Roma, es constituí la Comunitat Europea de l’Energia Atòmica, canviant de parer dècades més tard, degut al desastre de Txernovil. És llavors quan Europa creu necessari construir noves infraestructures, com les interconnexions.

El 1994, França i Espanya signen un acord per subministrar-se electricitat mútuament, entenent que la producció d’energia a les nuclears franceses genera uns excedents no emmagatzemables. Actualment existeixen set interconnexions entre els dos estats, dues de les quals són considerades de Molt Alta Tensió o de 400KV. El 1997, les empreses Red Eléctrica de Espanya (REE), i Electricité de France (EDF), signen un acord per incrementar la interconnexió entre ambdós estats, i aquest és acceptat pels seus governs, que des de llavors intenten construir la MAT. El 2002, el Consell Europeu es reunia a Barcelona i establia que cada sistema de producció nacional ha de ser capaç de compartir el 10% de l’electricitat produïda amb els altres països de la Unió Europea, per evitar, segons els gestors de les xarxes de transports elèctrics (GRT), que hi hagi congestió a les línies frontereres en moments de forta demanda, i impulsar la convergència dels preus de l’electricitat. Un any després, el Consell Europeu va estimar la interconnexió com un projecte prioritari, que es beneficiaria de fons europeus per estar destinat a tots, i demanava que al 2008 s’hagués desbloquejat la situació, petició que fa que el govern espanyol i el francès, amb les seves empreses, vulguin córrer per dur a terme la MAT. El primer traçat per la interconnexió començava al País Basc, però la oposició, en forma d’amenaces, de la organització terrorista ETA, va dissuadir els governs de fer-la passar per Heuskal Herria. Van canviar el traçat amb la pretensió de passar-lo pel Pirineu aragonès, entre Graus i Cazaril. Però el govern d’Aragó va interposar una denuncia al Tribunal Superior de Justícia de Madrid per falta de rigor en l’estudi d’impacte ambiental (EIA) i es va desestimar el projecte. El darrer traçat fallit havia de passar per la Vall d’Aran. En aquesta ocasió va ser el propi monarca espanyol el que va manifestar el seu rebuig davant de la possibilitat de fer passar la MAT pels paratges on es desplaça la monarquia espanyola cada hivern. Anant més a l’est de la geografia peninsular es va idear el traçat actual, entre Sentmenat i Baixàs.

A qui serveix la MAT?

Respecte quines necessitats cobreix la planificada línia de 400KW entre Sentmenat i Baixàs, hi ha versions contradictòries entre els que la impulsen i els que la rebutgen. Però també hi ha desacord entre els propis responsables polítics en les seves tres esferes territorials, Generalitat, Govern central i Unió Europea, encarregats de vetllar pel projecte. Tots tres discrepen sobre quines són les principals raons que justificarien