La línia de Molt Alta Tensió (MAT) planificada entre Sentmenat i Baixàs ha confrontat 63 municipis, afectats pel traçat d’aquesta interconnexió, amb la generalitat de Catalunya i el govern de l’estat espanyol, que suporten i impulsen la construcció d’aquesta línia malgrat el criticat procediment que s’està seguint per tirar-la endavant, tant per part de les mateixes administracions com de les empreses constructores. La societat civil, representada pels col·lectius Non à la THT i No a la MAT, a banda i banda de la frontera franc-espanyola, sumada als alcaldes de la Catalunya nord, agrupats al si d’un sindicat d’ajuntaments creat expressament (SYDECO), i els alcaldes del Principat, agrupats per mitjà de l’Associació de Municipis contra la MAT (AMMAT), reivindiquen, als respectius governs, un debat públic sobre la necessitat real d’aquesta infraestructura. Denuncien opacitat informativa, per part de les administracions, en favor dels interessos econòmics de les empreses energètiques que operen en ambdós estats. Amb quatre contenciosos administratius pendents de sentència al tribunal suprem (TS), Red Elèctrica de España (REE), continua alçant torres en el tram comprès entre les poblacions de Sentmenat i Bescanó. Mentrestant, el col·lectiu Nova Energia persevera en la seva lluita no violenta; per evitar que es construeixi la torre 39 al terme municipal de Sant Martí de Centelles en particular, i per un altre model d’energia, en el marc de l’estalvi i la consciència social, en general. La construcció d’aquesta línia i el rebuig per part de la societat civil no és quelcom nou. Aquest és el quart intent de portar-la sobre el terreny i com en els altres tres, la MAT és vista, pels opositors locals, com una imposició que respon a interessos econòmics i contribueix a reforçar el lobby energètic europeu, en detriment de la democràcia participativa i la capacitat d’influència i decisió dels ciutadans. Els col·lectius en contra de la MAT es queixen de no poder debatre sobre una obra que afecta directament la seva opció vital personal, i com a societat, la voluntat d’avançar cap a un model energètic sostenible amb les renovables com a motor.
La cua de la MAT
El control de l’energia elèctrica va esdevenir un factor estratègic des que, a mitjans del segle XX, l’estat espanyol va connectar les unitats locals de producció per tal d’esdevenir decisiu en el sector. El 1957, amb el Tractat de Roma, es constituí la Comunitat Europea de l’Energia Atòmica, canviant de parer dècades més tard, degut al desastre de Txernovil. És llavors quan Europa creu necessari construir noves infraestructures, com les interconnexions.
El 1994, França i Espanya signen un acord per subministrar-se electricitat mútuament, entenent que la producció d’energia a les nuclears franceses genera uns excedents no emmagatzemables. Actualment existeixen set interconnexions entre els dos estats, dues de les quals són considerades de Molt Alta Tensió o de 400KV. El 1997, les empreses Red Eléctrica de Espanya (REE), i Electricité de France (EDF), signen un acord per incrementar la interconnexió entre ambdós estats, i aquest és acceptat pels seus governs, que des de llavors intenten construir la MAT. El 2002, el Consell Europeu es reunia a Barcelona i establia que cada sistema de producció nacional ha de ser capaç de compartir el 10% de l’electricitat produïda amb els altres països de la Unió Europea, per evitar, segons els gestors de les xarxes de transports elèctrics (GRT), que hi hagi congestió a les línies frontereres en moments de forta demanda, i impulsar la convergència dels preus de l’electricitat. Un any després, el Consell Europeu va estimar la interconnexió com un projecte prioritari, que es beneficiaria de fons europeus per estar destinat a tots, i demanava que al 2008 s’hagués desbloquejat la situació, petició que fa que el govern espanyol i el francès, amb les seves empreses, vulguin córrer per dur a terme la MAT. El primer traçat per la interconnexió començava al País Basc, però la oposició, en forma d’amenaces, de la organització terrorista ETA, va dissuadir els governs de fer-la passar per Heuskal Herria. Van canviar el traçat amb la pretensió de passar-lo pel Pirineu aragonès, entre Graus i Cazaril. Però el govern d’Aragó va interposar una denuncia al Tribunal Superior de Justícia de Madrid per falta de rigor en l’estudi d’impacte ambiental (EIA) i es va desestimar el projecte. El darrer traçat fallit havia de passar per la Vall d’Aran. En aquesta ocasió va ser el propi monarca espanyol el que va manifestar el seu rebuig davant de la possibilitat de fer passar la MAT pels paratges on es desplaça la monarquia espanyola cada hivern. Anant més a l’est de la geografia peninsular es va idear el traçat actual, entre Sentmenat i Baixàs.
A qui serveix la MAT?
Respecte quines necessitats cobreix la planificada línia de 400KW entre Sentmenat i Baixàs, hi ha versions contradictòries entre els que la impulsen i els que la rebutgen. Però també hi ha desacord entre els propis responsables polítics en les seves tres esferes territorials, Generalitat, Govern central i Unió Europea, encarregats de vetllar pel projecte. Tots tres discrepen sobre quines són les principals raons que justificarien
No hay comentarios:
Publicar un comentario