sobre Gaza

‘Amb una mà ajudem als palestins i amb l’altra venem armes a Israel’

L. Tarrés, membre dels Amics Lleidetans de la Cultura Hebrea, apunta el comportament dels governs d’occident i Cultura i Pau els titlla de ‘còmplices’ de l’ofensiva a Gaza

L’entrada a l’any 2009 va estar marcada internacionalment pel final de la treva entre el govern d’Israel i Hamas, un trencament que va suposar l’ofensiva militar de l’exèrcit israelià a Gaza, on van morir 1300 palestins de la mà de l’exèrcit hebreu i 17 israelians a causa del llançament de coets de Hamàs. Durant els 23 dies que va durar el darrer període de guerra en el conflicte del pròxim orient, que s’allarga en el temps ja més de seixanta anys, l’opinió pública mundial es va posicionar, majoritàriament, a favor del poble palestí. En contra de l’ofensiva contra civils i organismes, com ara la ONU, en missió humanitària, per part d’un govern en règim de democràcia.

Pel que fa al posicionament polític dels països d’Europa i els Estats Units, l’Associació Cultura, Pau i Solidaritat Haydeé Santamaria de Vic, comenta que la presa de partit dels governs d’occident no ha estat suficient. Consideren que ‘sempre han estat tous en les seves crítiques a Israel, si és que hi ha hagut crítiques’. Afegeixen que, d’alguna manera, el silenci dels executius els fa ‘còmplices’ de l’ofensiva. Des d’un altre punt de vista, L. Terrés, membre dels Amics Lleidetans de la Cultura Hebrea, associació declarada apolítica i aconfessional en els seus estatuts, creu que tots els agents que han intentat mediar en el conflicte són partidaris d’un o altre bàndol, i no ho entendria d’altra manera. També apunta el paradoxal comportament del govern espanyol dient que ‘mentre amb una mà ajudem els palestins, amb l’altra li venem armes a l’exèrcit israelià’.

Tant la conjuntura internacional en el moment de l’ofensiva, a l’espera de la investidura del ja president Barack Obama, com la proximitat de les eleccions a l’estat d’Israel, podrien ser, segons Cultura i Pau, i Terrés, dos dels motius per l’ofensiva militar en base a interessos que qualifiquen d’‘estratègics’ i ‘tàctics’ respectivament. Estratègics perquè ‘el que més mà dura ofereixi contra el "terrorisme", és el que més vots aconseguirà a les urnes’. Tàctics ‘per aconseguir els vots dels habitants del voltant de Gaza’ que ‘fa cinc anys que pateixen una pluja de coets’. Ni Cultura i Pau ni Terrés pensen que Obama hagi de tenir un paper destacat en la mediació del conflicte. Pels primers el nou president dels Estats Units, ‘intentarà consensuar una política comú amb Europa pel "problema palestí", de manera que Europa tingui més pès i EEUU pugui centrar-se més en els problemes de casa’. Tarrés en canvi, creu que ‘la voluntat de fer la pau ha de sortir dels propis contendents, sinó, no hi ha res a fer’. Al seu parer un pacte d’altre manera no evitarà que ‘en qualsevol moment torni a saltar l’espurna que ho encengui tot novament’.