figurinistes

AL·LEGORIA: A la barca ens espera la vànitas, a tots per anar a remar com galeions. Oh, encara desfigurada vànitas!
AL·LITERACIÓ: Espera'm asseguda sota el teu vel d'atzabeja, zumzumeges baixet i no et sento, sé que hi ets però no t'esolto.
ANACOLUT: quan vindràs? Chuck Berry em faria anar a la gatzoneta?
ANADIPLOSI: dinant amb el sol als ulls, em trobo sovint. Dormint amb un ull obert, em noto sovint. Mirant els fotogrames urbans, m'observo sovint. HO FAIG.
ANÀFORA: I què si no em llevo cada matí. Què si el ritme atrapa els meus peus cansats en la vigília més inconscient. Què hi fa que tu no siguis amb mi. Què tens? Diga'm-ho de pressa que et canvio el món.
APÒCOPE: la foto del cole i tu dins del bus, marxes.
ASÍNDETON: mirar-te, tocar-te, sentir com t'allunyes, tot és u, mateixos extrems, es troben, dins meu.

temps de neu

Aquesta primavera

A balquena et miraria,
mes a empentes i rodolins et guaito.
Ulls clucs i plens de nit
que distrauria a trenc d'alba,
a la bestreta i de sobte
i després a pleret,
abastament.
Tot el matí

Et mantindria a redós
de vigílies i turments
ben a l'aguait i vigilant, per aplanar-te el camí
perquè vagis a raure on més et plagui
a regna solta,
lliurement.

I no aniré de mal borràs ni arronsaré el melic
ja no més aquesta primavera.