Aquesta primavera

A balquena et miraria,
mes a empentes i rodolins et guaito.
Ulls clucs i plens de nit
que distrauria a trenc d'alba,
a la bestreta i de sobte
i després a pleret,
abastament.
Tot el matí

Et mantindria a redós
de vigílies i turments
ben a l'aguait i vigilant, per aplanar-te el camí
perquè vagis a raure on més et plagui
a regna solta,
lliurement.

I no aniré de mal borràs ni arronsaré el melic
ja no més aquesta primavera.