Man in Black sota la pluja

Per fi l'escenari de la plaça del carbó té una utilitat que no sigui posar-hi gronxadors medievals o vaques a pasturar en 4 metres quadrats. Cada diumenge a mitja tarda, gentilesa de la Jazz Cava, s'oferirà un concert. Ahir va ser el primer. Un concert de luxe a càrrec del grup de la plana que ens brinda un fantàstic tribut a Johnny Cash, Man in Black.
Sota un cel amenaçant, i amb cert retard, el concert va arrencar amb la veu i la guitarra, emulant el to serè i desafiant alhora de l'home de negre, per després enrriquir la sonoritat amb el contrabaix i una bateria, amb la inestimable ajuda d'un drap, i la dolça i inocentment avellutada veu de la Carla Serrat.
La terrassa de la Jazz es va quedar petita per acollir el públic que s'aplegava arreu, tot i la pluja. Ningú no s'espantava, tampoc el grup, que va continuar tocant encara més divertit i enèrgic. Sota un portal a l'altra banda del passeig una parella enamorada ballava despreocupada de les mirades alienes, tots semblaven disfrutar de l'atmosfera que la banda aconsegueix crear. El cantant, oh, el cantant. Q-u-i-n-a v-e-u per favore. Va demostrar la idoneitat i el merescut honor d'interpretar les cançons d'una de les veus mes captivadores de la història de la música d'autor nordamericana*. El polifacètic, en aquest cas guitarrista, Jordi Casadesús també li fotia canya amb els puntejats alternats amb acords plens i envolvents al costat d'un contrabaix elèctric que, tot i ressacós, va acompassar els greus de cada cançó amb entrega. El bateria, escombretes en mà, marcava el ritme i acompanyava subtilment a la resta, en una particular complicitat amb el guitarra. La cançó I've been everywhere, juntament amb Jackson va arrencar l'acompanyament espontani del públic, el qual comptava amb l'afortunada àvia del cantant, originària com ja sabem tots de Sant Sadurní d'Ososmort. Gran concert a càrrec de bons músics que frueixen com camells dalt l'escenari i transmeten el sentiment per la bona música fent vibrar als assistents. Em declaro fan.
*ara no se si la cagu dient això de música d'autor po bueno...ja s'entén, que té una veu profunda i bestial.