No puc.
No volia trobar-te anant sol.

No és que no vulgui, és que no puc.
De la mà del collar estrangulador camino tranquil·la.
Fins a trobar-me un animal violent, m'accelero. Em tremola el pols.

Què fas aquí sol? t'acompanyo a casa?
Amb les mans esteses m'impulses, m'estrenys.

Sovint, tots borden alhora.
Extraviats i ansiosos, amb ferides obertes,
criden per viure.

Et veig arreu,
amb diferents cares se'm presentes
Et miro de lluny i finalment m'acosto.

Sense embriaguesa com guanyen els teus ulls.
Petits i entremaliats em duen a embolcallar-te, tot arraulit.
Recolzar la galta sobre l'última vèrtebra i sentir el teu batec, això faria.

Però no puc
Gaudeixo imaginant
I sé que et trobaré, sol.
Com sempre et convidaré a la gola del llop, i degustarem junts la quietud humida de l'obscuritat d'aquest estiu.