No es un concert, és un espectacle. No són interludis el que hi ha entre cançó i cançó, són monòlegs d'un club de la comèdia que surt d'un enginy que no cal rebuscar, que no té cap mèrit per ser parit com és, però els té tots a la vegada.
Un loop destartalat que fa trons insuportables, tecno eixordador que trenca amb tota la dissonància del concert. El tio es notava que venia d'un cap de setmana llarg, que estava de ressaca diumengil. La seva veu contrasta entre quan parla i quan canta, però només un momentet, mentre et fa entrar al seu món que és ric i ple d'interrupcions.
Assaja en directe, diriem. Aquest diumenge ho va fer a la JazzCava, després d'un Dani Llamas entregat. Amb l'arribada del Colom les taules fora que l'aforament apreta. I a cantar i ballar, encara que sigui sense banda. Cada cançó és una nova versió i quina irònica i divertida ràbia que no pari de fer segones veus perquè no pots cantar-la tal i com te la saps al disc. Va cantar les cançons que s'havia apuntat en un paperet, noves i velles, i tots corejavem ballan al son del seu esceptiscisme sarcàstic. El públic participa i riu, s'agraeix. La versió dels Surfing Sirles força bona, la lletra valia la pena tu, però la paladeges més amb l'atmosfera colorista que hi dona en Colomo que amb la cotundència dels autors.
Un bon concert que em va costar una obra de teatre, Qui té por de Virginia Wolf? Tot i això, el trueque s'ho va valer.
No hay comentarios:
Publicar un comentario