El darrer moviment

Resseguir el contorn, la silueta perfilada a contrallum.
Fina i avellutada a voltes, sempre accidentada i plena de vida.

Respiració sincopada i moviment ondulat,
dibuix entretingut en un tors.

Negre no, que te quiero verde
solet d'ulls o com llunes
parar el temps i només mirar-te
que s'aturi el món ara, la bellesa.
no dir res i sentir-ho tot, la realitat.

Ja m'ho pensaré

Un, dos, tres, ja m’ho he pensat, tinc el tema d’aquesta salvatge opinió, al més pur estil Salvador Sostres, encara que em resultarà difícil assolir el grau de demagògia que destil•len els articles d’aquest jan, que ell ho porta a la sang això de despotricar. Al tema! Serà el masclisme doncs (a partir d’ara dit M). No és d’una actualitat que et crema als dits, però és transversal al temps i a la societat, d’aquelles realitats cícliques amb les quals t’entrebanques una vegada i una altra. Es tracta d’un tros de quòniam que pul•lula amb impunitat per la nostra subconsciència, inculcat també a través d’aquesta part de la ment. La militància d’aquest personatge és àmplia -sóm tots, desenganyem-nos- però d’un temps ençà, en la immediatesa i la superficialitat d’aquesta voràgine impulsiva en la que pretén que visquem el sistema econòmic, el M té un aliat tant descarat com reincident, tan estúpid com capaç de penetrar en les nostres, encara tendres, serradures, i causar-hi estralls. Però és una trencadissa que no ens fa estremir, no fa soroll perquè la publicitat (a partir d’ara P) esta embolcallada amb el vel de la quotidianitat.

L’altre dia, esperant en Segalés, veig una colla de dropos fent ‘la conga’ a la coberta d’un vaixell. Un anunci d’aquells d’un creuer per despilfarrar i posar-te la camisa hawaiana, si home, aquella que et vas comprar a Cancún. Al tema! L’anunci en essència ja era cutre, d’aquells que ja neix mancat d’amor, però el detall a comentar és la mà del paio vestit, en base a l’imaginari internacional, de hawaia, posant la seva grapa al glutis, altrament dit cul, d’una noia força més jove, que curiosament anava en biquini. El rostre de la paia, ingenu, fresc, sensual, bla bla bla, contrastava amb la lascívia del nostre, ja conegut, hawaià (i que em perdonin els hawaians). De manera que la lectura del panell publicitari era: vine al creuer i, com a mínim, veuràs fèmines semi nues amb les quals podràs marcar-te un bailoteo que, si no va a més, podràs recordar a la nit al camerino (i sense enviar cap SMS enlloc).

Dona objecte versus home subjecte. Eva culpable com a instrument per complaure el gènere humà minoritari. Emotiva, animal, agressiva o dòcil, dolça com un petó o puta com una dona puta, però sempre dona com a possessió, com a trofeu. Veig dones que s’emmirallen en la P, i homes que les posseeixen sense estimar-les. En contraposició i gràcies als deus en els que creus, veig dones que actuen, es mouen, reflexionen, riuen i ploren. Em menjo les postres als seus peus i n’aprenc.

mons paral·lelapípedes

Mons paral·lelapípedes que tronen clamen bramen
Que no només prescriuen que postulen, perviuen


A caballo regalao, gracias puta madre!
Ni dentao ni fregao, qui no plora no mama.
Dona-me’l brut que li faré una repassada i andando que és gerundi
És això la vida?

Ay mamaita mia mia mia quién serà
Calla sorretontona meona meona que ya se irà
Que no me voy, que
Vengo a comerme tus asaduras, tiernas y duras
I no se’n va. Mai.

Tics derrotistes, imposicions exògenes
Merdes varies i valls ronses
Janet, Quixot, nostrat, marcit
Estaquirot dels bons, quiet, postrat i parant pompa
Llenti-i-ia somi-i-ia i psicoanalitza’t
El Grau de bogeria promet, escandalitza’t!

Ulleres de pasta només a l'anunci

Manel Fuentes, el subjecte objecte del present escrit. Quin individu!A part de la petita trampa de dir que locuta de 6 a 7 quan, ja m'ho crec que deu estar currant a l'alba, no el sentim per la ràdio fins a les 7, ara mateix no li trobu gaires més pegues. Colla tot quisqui, potser amb un xic menys d'elegància que l'Antoni Bassas, però també amb un punt més bel·ligerant. En Sardà de tertulià va i fa de frívol i descarat, un paper que esta avesat a interpretar. Altres tertulians en la seva línia editorial, la del seu diari, en llur camí intel·lectual/intel·lectualoide, el de l'acadèmia, d'altres que en el titellaire fan de polèmics, i tots molt compungits per aquesta crisi que se nos viene encima i que "ens afecta a tots". Quina moral!. Un magazine matinal informatiu, un aiguabarreig, un programa que m'escolto força perquè no. Al final una estona per riure d'aquesta societat petitburgesa, de tots nosaltres. Un canvi de registre d'agraïr del director i conductor del programa que, un cop més, fa gala de la seva versatilitat davant d'un micròfon, i no pas perquè canti.

No es saben preciosos, únics

Res és baladí, tot és arbitrari.
Sentit contextual i mutable,
l'humà coneix alienant la realitat.
No en sap més i és un imaginador nat,
classificador mortífer

L'ordre de coses marca
et deslliures tenint-lo com a referència?
no et desmarques llavors.
què hi ha més a part de graus, qui més qui menys,
ningu pot imposar i tots ho fem.

No hi ha solució, ni futur, ni òsties en vinagre

Arbitrari és tot, baladí res
mutable contextual i sentit
alienant, l'humà la realitat coneix.
Un no en sap més i és imaginador,
mortífer classificador

L'ordre marca de coses
Com et deslliures, tenin-lo a referència?
llavors no et desmarques
qui menys qui més, a part de graus, què hi ha més?
Imposar ningu pot i ho fem tots.

Ni futur, ni òsties en vinagre. Hi ha solució? No