Resseguir el contorn, la silueta perfilada a contrallum.
Fina i avellutada a voltes, sempre accidentada i plena de vida.
Respiració sincopada i moviment ondulat,
dibuix entretingut en un tors.
Negre no, que te quiero verde
solet d'ulls o com llunes
parar el temps i només mirar-te
que s'aturi el món ara, la bellesa.
no dir res i sentir-ho tot, la realitat.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario