Ja m'ho pensaré

Un, dos, tres, ja m’ho he pensat, tinc el tema d’aquesta salvatge opinió, al més pur estil Salvador Sostres, encara que em resultarà difícil assolir el grau de demagògia que destil•len els articles d’aquest jan, que ell ho porta a la sang això de despotricar. Al tema! Serà el masclisme doncs (a partir d’ara dit M). No és d’una actualitat que et crema als dits, però és transversal al temps i a la societat, d’aquelles realitats cícliques amb les quals t’entrebanques una vegada i una altra. Es tracta d’un tros de quòniam que pul•lula amb impunitat per la nostra subconsciència, inculcat també a través d’aquesta part de la ment. La militància d’aquest personatge és àmplia -sóm tots, desenganyem-nos- però d’un temps ençà, en la immediatesa i la superficialitat d’aquesta voràgine impulsiva en la que pretén que visquem el sistema econòmic, el M té un aliat tant descarat com reincident, tan estúpid com capaç de penetrar en les nostres, encara tendres, serradures, i causar-hi estralls. Però és una trencadissa que no ens fa estremir, no fa soroll perquè la publicitat (a partir d’ara P) esta embolcallada amb el vel de la quotidianitat.

L’altre dia, esperant en Segalés, veig una colla de dropos fent ‘la conga’ a la coberta d’un vaixell. Un anunci d’aquells d’un creuer per despilfarrar i posar-te la camisa hawaiana, si home, aquella que et vas comprar a Cancún. Al tema! L’anunci en essència ja era cutre, d’aquells que ja neix mancat d’amor, però el detall a comentar és la mà del paio vestit, en base a l’imaginari internacional, de hawaia, posant la seva grapa al glutis, altrament dit cul, d’una noia força més jove, que curiosament anava en biquini. El rostre de la paia, ingenu, fresc, sensual, bla bla bla, contrastava amb la lascívia del nostre, ja conegut, hawaià (i que em perdonin els hawaians). De manera que la lectura del panell publicitari era: vine al creuer i, com a mínim, veuràs fèmines semi nues amb les quals podràs marcar-te un bailoteo que, si no va a més, podràs recordar a la nit al camerino (i sense enviar cap SMS enlloc).

Dona objecte versus home subjecte. Eva culpable com a instrument per complaure el gènere humà minoritari. Emotiva, animal, agressiva o dòcil, dolça com un petó o puta com una dona puta, però sempre dona com a possessió, com a trofeu. Veig dones que s’emmirallen en la P, i homes que les posseeixen sense estimar-les. En contraposició i gràcies als deus en els que creus, veig dones que actuen, es mouen, reflexionen, riuen i ploren. Em menjo les postres als seus peus i n’aprenc.