lunes, 7 de diciembre de 2009

mons paral·lelapípedes

Mons paral·lelapípedes que tronen clamen bramen
Que no només prescriuen que postulen, perviuen


A caballo regalao, gracias puta madre!
Ni dentao ni fregao, qui no plora no mama.
Dona-me’l brut que li faré una repassada i andando que és gerundi
És això la vida?

Ay mamaita mia mia mia quién serà
Calla sorretontona meona meona que ya se irà
Que no me voy, que
Vengo a comerme tus asaduras, tiernas y duras
I no se’n va. Mai.

Tics derrotistes, imposicions exògenes
Merdes varies i valls ronses
Janet, Quixot, nostrat, marcit
Estaquirot dels bons, quiet, postrat i parant pompa
Llenti-i-ia somi-i-ia i psicoanalitza’t
El Grau de bogeria promet, escandalitza’t!

No hay comentarios: