La tristor t'inflama la mirada
bombolles de llargrimes en estat larvari tintinegen al si del teu esguard
què ho fa?
El res que tot ho agombola. Salts frenètics d'agònica eufòria. Saltirons de pardal acabat de sortir del niu. Beu a cor què vols, ignorant i enfeinat. Mig minut de malaestrugança i l'altre mig d'esperança. Molí rovellat. Grinyol que delata l'amagatall del canvi. 19, 18, 17...0. Busca'l. Més endins que la teva ombra. Més a prop que la teva imatge.
Com ho faig?
malesa, cobdícia, descansa tancada. Dormita marcida la falsa rosada.
Pètals pòtuls prístins prínceps. Preuades primes precioses i prosaiques priscil·les
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario