martes, 15 de marzo de 2011

3000km


A tres mil quilòmetres de distància la gent, els vespres, s'arrauleix davant somníbola pantalla, també.
Ànecs, oques, gavines i corbs s'apoderen dels carrers de bon matí. Un capbussó per aquí, un estarrofada per allà, comencen el dia. Grans finestrals profusament decorats, llibreries tupides s'apoderen de la paret. Sense buits, de corbes i colors tot juganerament amanit. Que el vent et refreda les idees, la pluja et neteja els pensaments, el fred et revifa l'esperit.

Després d'una menja calenta, l'escalfor et bressola i caus rendit als plaers del dorment. Perhaps is the best teaching that can be offered to her son, to live in a quiet and nice way. To have time to waste. Dormint sobre el ventre matern, on la respiració et transporta vora el mar, on les ones retornen eternament i el temps s'esvaeix en la calidesa de l'ambient.

I poca voluntat d'aprendre, menys obertura d'aventura, m'aborreix la interpretació sense fissures, buida d'estimuls engrescadors. El de sempre, al lloc de sempre, seguint el mateix guió après i vomitat mitjançant el quotidià automatisme. M'A, BO, RREIX. I coneix trossets de vida, sortint del guió, esdevenint el llindar d'allò conegut, s'hi recolza lleugerament, sense rebutjar-ho però desitjant agafar embranzida per saltar mes amunt, o avall, a atmòsferes on el forat no sigui ineludible, o sigui un altre, encara per descobrir.

No hay comentarios: