microrelat

Va sortir de la feina despres de que la impaciència ja hagués arribat al final de la campana de gaos. En aquell moment que t'adones que el temps passa inexorablement i que el moment que tant estaves esperant, el de l'hora de plegar, esta tenint lloc i si et descuides et passarà la mà per la cara sense que ni tan sols li puguis agafar un dit. Que passarà sense pena ni glòria, deixant que la frustració s'assenti sobre els nerviosisme i la il·lusió de fotre el camp i tornar a la teva llibertat.
-Quan esperes massa una cosa sol passar- va concloure com a premissa ja coneguda.

Tot i que el moment àlgid ja hagués passat, no es pensava quedar al curro fins al dia següent, aquella petita frustració se li feia molt més apetitosa...o potser era la gana que tenia perquè ja eren les 3 passades? Amb un cop de cotxe va desfer el camí conduit 8 una jornada laboral abans i es va plantar a casa. Des de fora ja se sentien els crits. Va reflexionar breument i frenètic quina posició havia d'adoptar. Ignorar-ho tot fins que passés la línia que després de tants anys sabia identificar en un plis plas? ficar-se només de trasspassar la porta i deixar clara la seva opinió sobre aquella repetitiva i irresoluble situació? Anar de bones, o de mig bones, o potser emetre un judici ben dur a mode d'intent de reacció d'aturada d'aquella cridòria histèrica. Les possibilitats eren moltes, les havia alternat totes amb el mateix resultat. Merda per tu i per tots. Va decidIr anar de dret a la manduca, tancar la porta de la cuina i ingnorar el tremolor de les parets. Menjar rapid i nervios fins que va arribar el que faltava per acabar d'animar el festival. Ara si que la seva intervenció era pertient. Ferides i visceres per la planta baixa i el gos arraulit sota les meves cames, amb una oida mes sensible encara debia patir mes el tarrabastall. Altre cop la porqueria i els retrets anaven que volaven, remuntant-se a anys i panys enrrere, amb un ressentiment mutuu que jo no havia pogut entendre, i no era perquè no ho havia probat. Només s'explicava per quelcom irracional i asocial. No ho entenia però què li importava a la realitat que palesava una vegada rere l'altra que supera la ficció?

No sabia què fer per rebaixar la tensió. Només quedar-me allà amb paraules baixes, presència dissuasòria que feia que l'odi fos venèric en comptes d'arterial. Hi ha coses que no tenen solució i has de viure amb elles.
-Vaia merda de segona premisa repetida del dia- vaig pensar- és millor que se't passi el moment saborós del temps. Però no pots triar. T'envolta i prou.

Tierra y Libertad

"Si me quieres escribir ya sabes mi paradero"
Milicians del Poum corrent per pobles d'aragó que ja abans semblaven abandonats.
Dones valentes, veritables companyes de la lluita per la llibertat i la revolució.
Brigadistes internacionals que dubten si adherir-se al llavors comunisme d'Stalin, el qual necessita suavitzar les seves maneres a la recerca d'aliançes geoestratètiques.
Un exèrcit al capdavall, una jerarquia militar i disciplinada que s'imposa sobre les milícies realment organitzades assambleariament.
Una guerra perduda i molts morts al sot durant molts anys, tot just ara els començaran a honrrar com a persones.

I una buidor que promet

Aix, tevior que se m'enfila fins a les galtes.
sola soleta sola i amb molt temps per pensar, treure'm la disfressa, arranjar-la, cosir-li els pegats i mirar-me en un mirall intrínsec sense els parracs de sempre.

Els holandesos criden, son escandalosos, i nosaltres se suposa que també. Jo sóc sigilosa i pujo les escales sense fer soroll. lentament i a l'expectativa de què em trobaré al replà.

Desenfilo pensaments i els torno a teixir. I una buidor que promet m'espanta

Res a dir, de moment

Ja em començo a fer meva la ciutat. Vull dir, començo a connectar les plaçes i els carrers. Els parcs no tanquen a les nits, aquest és un bon punt. Els bars estan sempre en estat d'ebullició, alguns van al coffe a fer les postres. Jo passejo arreu. Només veient on va a parar tal o qual carrer.

Es poden fer fotos a cada cantonada, cada racó i bicicleta estan tintats d'una pelicul·la fotogènica a més no poder. Els racons decorats amb verd que s'enfila trencant el roig de la majoria de l'arquitectura. Sense entendre-hi un borrall puc dir que la trobo genial! Com diria l'hereu per i per a les persones...llàstima que aquest eslògan no sigui aplicable a Barna city. Els preus em fallen una mica. I el temps. I...no res, de moment res mes. La biblioteca és impressionant. Plena de sucursaletes.
Res a dir, de moment. Tinc moltes coses al cap, algunes noves que em fan perdre les que tenia...

...suma y sigue...

És un lloc diametralment oposat al punt de referència de tots els foranis, la Central Station. Extens i amb racons i raconets, parcs, llacs, arbres i verd arreu!

Practicant tota mena d'activitats socials hi trobareu tota mena de persones! Amb bici, amb petarreta o a peu pots anar a formar part del paisatge.

Estètica holanesa distingida: barret, mocador al vent, camisa i pseudogavardina. Les noies amb talons pedalen com en Contador mentre amb l'altra ma parlen pel mòbil, fumen o fan tot tipus de treballs manuals (això últim encara no ho he vist però m'ho imagino!!...)

First week

Durant el dia pots experimentar uns cinc estats meteorològics diferents: pluja, vent, sol, xirimiri, ruixat. Aquí ja és tardor.

A les 12 del migdia la gent ja esta fotuda als coffes en un ambient tènue i amagat.

Visc en un contenidor i acoquino money com si ho fés en un palau.

Tinc una troballa de bici després de mig barallarme amb un tio intransigent.

Entenc força i parlo menys

Tot és car i les birres mal servides.

No haig de perdre el meu objectiu de vista.

La ciutat és preciosa, els turistes massa nombrosos, els riders es passen de bojos i jo em trobo en un estat corporal que se'm fa desconegut.

vodka amb cola¿?

Amb llimona
Whisky amb cola
Soroll¡!
Aigua terbola
Mirada velada

Se't dispara
la ment

conill Rosa
Miqui i mini
bessons fets larves retorçant-se
agulles coixes
de mans encaixada

Què et depara
el present?