somnio

Somnio de nits. Molt.
Et miro a través de les altres persones.
de ball en ball inquieta em bellugo,
cansada i sense pausa em distrec.

Avui no recordava qui eres,
només com t'estimava,
com n'eres d'especial,
de rostre borrós, t'he buscat en el món fisic pero no t'hi he trobat.
La nostàlgia m'ha trobat a mi.

Un temps per endavant, per treballar.
Després, rescatar les meves inquietuds, pensar-les i tirar-les endavant.

Cap a casa

Avui torno.
Veuré les persones amb qui he compartit més
i en deixo enrrere d'altres, amb qui em creuaré de nou tard o d'hora.

Torno en un context convuls i revoltat
emprenyat amb les poques espectatives que el poderós futur murmura.
S'aixequen càntics de present que el conviden a la reflexió.

Torno feliç de retrobar-me amb el meu lloc,
i amb la convicció de no haver marxat en va
disposada a continuar amb el meu aprenentatge
i a vetllar pels que tinc a prop.

a qualsevol altre lloc

Veig tantes coses pel carrer,
imatges que voldria guardar-me en una caixeta de música.
D'altres en faria un story board. El món és boig.

Els records els pots acariciar
un trosset de pell morta, suau o rogosa, morta al cap i a la fi.
Però les emocions que et porten son ben vives.

Jo me la guardo a l'armari per quan fa fred, que no esta la situació per anar tirant.
Quina excusa, la guardes per acariciar-la quan es fa fosc, ho saps.
Doncs si, és meva, única, me l'estimo.

Quan et miro als ulls em perdo, no t'escolto, me'n vaig a un altre lloc.
Per això no te'ls puc mirar, per escoltar-te.
Només una ullada de tant en tant, just per sentir que estic viva.

Vandana Shiva

Buscant el Crea Theater he vist com la premsa de la UvA li feia fotos mentre ella s'encaminava, amb el seu sari, cap a la conferència.


Hi ha tres crisis que s'entrecreuen i es retroalimenten; la crisi climàtica, l'alimentària i l'energètica.

La manera com es produeix el menjar, industrialment, la manera com s'adquireix, anònimament, i la manera com es consumeix, insconscientment no ens porten enlloc. Ens duen a l'accentuació d'aquestes tres dificultats que pateix la nostra espècie, la resta despècies, el planeta sencer.

Molts aliments porten mol·lècules de fructosa, completament artificial i a la qual el nostre organisme no esta avesat. Monsanto i altres grans empreses pretenen que comprem tecnologia que ens permetrà cultivar menjar, quan tota persona pot cultivar-lo sense OMG, ens volen vendre un poder i una energia que està a les nostres mans.

No apreciem el menjar com l'aliment que ens permet viure, el menjar no és un producte.

Referències bibliogràfiques que poden ser interessants
The party is over
The agriculture tentament

Només en un món on el menjar sigui natural i les relacions humanes podem desenvolupar-nos com a persones, posant el nostre esforç i energia en accions que ens omplin de sentit. Prendre l'energia de la terra per retornar-li, el cicle de la vida, res més senzill, res mes complicat. Abstraure'ns del que se'ns presenta com la vida de la civilització avançada i buscar què és el veritable pas endevant. Menys solitud i més treball comunitari pel bé de tots, menys consum i més compartir, menys amargura per no estar a l'alçada d'allò que s'ens inculca, més aprenentatge de la vida que passa lentament i plena.

Això és el que n'he extret
And please, act, not only think
Això és el que faré

3000km

A tres mil quilòmetres de distància la gent, els vespres, s'arrauleix davant somníbola pantalla, també.
Ànecs, oques, gavines i corbs s'apoderen dels carrers de bon matí. Un capbussó per aquí, un estarrofada per allà, comencen el dia. Grans finestrals profusament decorats, llibreries tupides s'apoderen de la paret. Sense buits, de corbes i colors tot juganerament amanit. Que el vent et refreda les idees, la pluja et neteja els pensaments, el fred et revifa l'esperit.

Després d'una menja calenta, l'escalfor et bressola i caus rendit als plaers del dorment. Perhaps is the best teaching that can be offered to her son, to live in a quiet and nice way. To have time to waste. Dormint sobre el ventre matern, on la respiració et transporta vora el mar, on les ones retornen eternament i el temps s'esvaeix en la calidesa de l'ambient.

I poca voluntat d'aprendre, menys obertura d'aventura, m'aborreix la interpretació sense fissures, buida d'estimuls engrescadors. El de sempre, al lloc de sempre, seguint el mateix guió après i vomitat mitjançant el quotidià automatisme. M'A, BO, RREIX. I coneix trossets de vida, sortint del guió, esdevenint el llindar d'allò conegut, s'hi recolza lleugerament, sense rebutjar-ho però desitjant agafar embranzida per saltar mes amunt, o avall, a atmòsferes on el forat no sigui ineludible, o sigui un altre, encara per descobrir.

keep going!

Yesterday I went to downtown, it was crowded as it use to be. People walking around, together but not mixed at all. There were a demonstration, a few people was shouting "china terrorist, china terrorist" and the fucking tourists were taking pictures and filming, so close physically but so far emotionally speaking. These days we are having an impressive wind. You are riding your bike and the wind takes you from one side to another side of the road. Is not the weather that I would wish, but that's what it is and it will be better if I get used to.

When I arrived here I called Haizea and she told me that the place where we have gone before is not an open place anymore, so our cheap dinner maybe has finished, unless we find another. Now has past a week since I left. The family whose I'm staying is quite nice, despite our lack of verbal communication. The little one is very curios about me, he is following me the most part of the day, even when I would like to stay alone with myself that fucking kid is knocking on my door. Provably this is why I'm something different in his life, something new, although I'm trying to be the most boring person, he seems not to succumb to my disappointment.

I would like be able to explain more things. This is just like the chat with Pedro. Nevertheless I have some feelings to express I still don't have the words in my mind. That it is sometimes a bit frustrating. UNA MICA NO, DE FET ÉS UN COLLÓ DE TORO FRUSTRANT FRUSTRANNNNNTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTT, HO HE DIT QUE ÉS FRUSTRANT?