Aquella nit tots estavem histèrics. Ràpids i incisius, impacients per trencar amb les nostres vides per una estona. Mirades ràpides indicàven que estàvem massa desperts per aguantar-nos, tant a nosaltres mateixos com als nostres propis amics. La cervesa va correr ràpid per sobre el mobiliari i la música ajudava a fer-la ballar coll avall sense problemes. Els licors de l'armariet també van patir una emboscada. Un atac a mà armada que els va deixar secs.

La frequència dels nostres cors creixia però aviat seria l'hora depresiva del pèndol, i això cap dels presents ho podiem permetre. Vam decidir tocar el dos i anar amb altres ànimes fugisseres, sortir al carrer per tancar-se en un local un la música fos ben envolvent i la merda abundant. Allà ens codejariem amb els ulls clucs amb uns i altres, destrossariem el món per sentir que la nostra causa inútil tenia un sentit. Compatriotes de la decadència ens deixarien la seva targeta perquè la sessió de càrdio no parés.

La festa només acabava de començar. Estem a cent i vibrem amb tot. Pots sentir realment el que t'envolta, ara si, ara si que estas viu. I ets sents com mai.

Abans de marxar uns partiu una pessigada que ens queda i fem camí de tortes cap a la quota de contacte sexual setmanal alternat amb música. La porto al cervell a tot volum, m'inunda els sentits, eufòrics. Només em faltaria trobar-te. Trobar-te i follarte tota la nit.

Estires un braç de cop i et claves una hòstia al cap. Et despertes d'un espant!