lunes, 29 de noviembre de 2010

Els temps verbals són importants. No pots dir: aquella nit i després: et miru i veig. No!
Els llibres són infernals: No pots dir: me l'he llegit i llavors: l'he entès. No!

Al fons de la clariana, asseguda a les pedres, t'he vist. Amb els teus cabells llargs fins a la cintura esperaves mirant a banda i banda. Algú, un servidor, t'havia citat en aquella hora i aquell lloc del bosc, entre fatjos tardorencs al capvespre de novembre. Poc et pensaves que jo, si és que em coneixies, pogués tenir el teu número. Però havies jugat, havies acceptat entrar en aquella història i molt aviat la intriga es convertiria en por.

Qui deu ser?- pensava mentre resseguia l'aresta de la pedra del costat- l'Àlex no, no té prou imaginació per fer una cosa d'aquestes...el Guillem? potser l'altre dia quan em va dir d'anar a fer un volt ja em volia portar aquí. I si em vol dir que li agradu i no s'atreveix? Però cal que anem tant lluny?! Ja sóm una mica grans no? A més, no fa per ell tot allò que m'ha escrit, tant poètic i reboscat. Ell és més directe no? encara que potser el tema noies...però ja triga massa no?

Ho tenia tot a punt, tot pensat. M'acostaria a poc a poc amb les mans agafades a l'esquena, com aquell qui passeja com si res. Et preguntaria l'hora, perquè potser se m'havia fet tard. I quan busquéssis el mobil a la maleta, i ca, sé molt bé que ara els joves no dueu rellotge, si més no tu, t'he observat i no en portes. Treuré la bossa de la butxaca i amb un gest hàbil ja no hi veuras res. El cloroform farà la resta. I et duré al nostre niu d'amor. Ja ho veuras Clara, t'encantarà tot el què he preparat per tu.

Tu jo no tinc tot el dia, toco el dos que tinc feina per demà i no tindré pas temps. Ja s'ho farà el Guillem, jo he vingut seguint les seves pistes i ara va i no es presenta. Quin covard!- va recollir la maleta de terra i va enfilar la clariana en direcció al poble. I va sentir un soroll de fulles seques. Es va girar i va veure un home de mitjana edat amb una jaqueta que semblava de pell, marró. Amb les mans a la butxaca tot buscant alguna cosa al terra.

Escolta noia, pots venir? m'ha caigut l'anell i com que no duc les ulleres no el veig. Que em podries ajudar maca?

Tot succeï entre les fulles seques de tardor i el seu cruixir.

No hay comentarios: