a qualsevol altre lloc

Veig tantes coses pel carrer,
imatges que voldria guardar-me en una caixeta de música.
D'altres en faria un story board. El món és boig.

Els records els pots acariciar
un trosset de pell morta, suau o rogosa, morta al cap i a la fi.
Però les emocions que et porten son ben vives.

Jo me la guardo a l'armari per quan fa fred, que no esta la situació per anar tirant.
Quina excusa, la guardes per acariciar-la quan es fa fosc, ho saps.
Doncs si, és meva, única, me l'estimo.

Quan et miro als ulls em perdo, no t'escolto, me'n vaig a un altre lloc.
Per això no te'ls puc mirar, per escoltar-te.
Només una ullada de tant en tant, just per sentir que estic viva.

Vandana Shiva

Buscant el Crea Theater he vist com la premsa de la UvA li feia fotos mentre ella s'encaminava, amb el seu sari, cap a la conferència.


Hi ha tres crisis que s'entrecreuen i es retroalimenten; la crisi climàtica, l'alimentària i l'energètica.

La manera com es produeix el menjar, industrialment, la manera com s'adquireix, anònimament, i la manera com es consumeix, insconscientment no ens porten enlloc. Ens duen a l'accentuació d'aquestes tres dificultats que pateix la nostra espècie, la resta despècies, el planeta sencer.

Molts aliments porten mol·lècules de fructosa, completament artificial i a la qual el nostre organisme no esta avesat. Monsanto i altres grans empreses pretenen que comprem tecnologia que ens permetrà cultivar menjar, quan tota persona pot cultivar-lo sense OMG, ens volen vendre un poder i una energia que està a les nostres mans.

No apreciem el menjar com l'aliment que ens permet viure, el menjar no és un producte.

Referències bibliogràfiques que poden ser interessants
The party is over
The agriculture tentament

Només en un món on el menjar sigui natural i les relacions humanes podem desenvolupar-nos com a persones, posant el nostre esforç i energia en accions que ens omplin de sentit. Prendre l'energia de la terra per retornar-li, el cicle de la vida, res més senzill, res mes complicat. Abstraure'ns del que se'ns presenta com la vida de la civilització avançada i buscar què és el veritable pas endevant. Menys solitud i més treball comunitari pel bé de tots, menys consum i més compartir, menys amargura per no estar a l'alçada d'allò que s'ens inculca, més aprenentatge de la vida que passa lentament i plena.

Això és el que n'he extret
And please, act, not only think
Això és el que faré

3000km

A tres mil quilòmetres de distància la gent, els vespres, s'arrauleix davant somníbola pantalla, també.
Ànecs, oques, gavines i corbs s'apoderen dels carrers de bon matí. Un capbussó per aquí, un estarrofada per allà, comencen el dia. Grans finestrals profusament decorats, llibreries tupides s'apoderen de la paret. Sense buits, de corbes i colors tot juganerament amanit. Que el vent et refreda les idees, la pluja et neteja els pensaments, el fred et revifa l'esperit.

Després d'una menja calenta, l'escalfor et bressola i caus rendit als plaers del dorment. Perhaps is the best teaching that can be offered to her son, to live in a quiet and nice way. To have time to waste. Dormint sobre el ventre matern, on la respiració et transporta vora el mar, on les ones retornen eternament i el temps s'esvaeix en la calidesa de l'ambient.

I poca voluntat d'aprendre, menys obertura d'aventura, m'aborreix la interpretació sense fissures, buida d'estimuls engrescadors. El de sempre, al lloc de sempre, seguint el mateix guió après i vomitat mitjançant el quotidià automatisme. M'A, BO, RREIX. I coneix trossets de vida, sortint del guió, esdevenint el llindar d'allò conegut, s'hi recolza lleugerament, sense rebutjar-ho però desitjant agafar embranzida per saltar mes amunt, o avall, a atmòsferes on el forat no sigui ineludible, o sigui un altre, encara per descobrir.

keep going!

Yesterday I went to downtown, it was crowded as it use to be. People walking around, together but not mixed at all. There were a demonstration, a few people was shouting "china terrorist, china terrorist" and the fucking tourists were taking pictures and filming, so close physically but so far emotionally speaking. These days we are having an impressive wind. You are riding your bike and the wind takes you from one side to another side of the road. Is not the weather that I would wish, but that's what it is and it will be better if I get used to.

When I arrived here I called Haizea and she told me that the place where we have gone before is not an open place anymore, so our cheap dinner maybe has finished, unless we find another. Now has past a week since I left. The family whose I'm staying is quite nice, despite our lack of verbal communication. The little one is very curios about me, he is following me the most part of the day, even when I would like to stay alone with myself that fucking kid is knocking on my door. Provably this is why I'm something different in his life, something new, although I'm trying to be the most boring person, he seems not to succumb to my disappointment.

I would like be able to explain more things. This is just like the chat with Pedro. Nevertheless I have some feelings to express I still don't have the words in my mind. That it is sometimes a bit frustrating. UNA MICA NO, DE FET ÉS UN COLLÓ DE TORO FRUSTRANT FRUSTRANNNNNTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTT, HO HE DIT QUE ÉS FRUSTRANT?

El verd de les fulles, el contrast entre el seu perfil i la claror del cel creava uns dibuixos formidables, majestuosos. Les fulles del parc havien caigut al riu creant una manta de grocs i ocres, un llit tranquil i harmònic.

Des de lluny ja la vaig veure, asseguda al banc de davant l'esplanada gran del parc, mirant un esort estrany, com bàsquet però amb la cistella mes alçada. Era quasi impossible marcar, quina poca intrinculis.

-Ei
-Ei hola, com estas?
-Bueno, una mica refredat po tirandillu
-No t'he vist a classe eh pillin?...
-Ia, hem nat a fer uns petes amb l'Ori, el tio esta que trina amb els de casa seu i no sap com sortir-se'n
-Què li passa?
-Re, que se germana s'ha fotut en problemes i ara hi ha un marrón que flipes i ellhi esta pel mig, no sé tia, un merder...
-I tu què?
-Res, mirava aquesta colla, tu entens a què juguen?
-No pas, corren molt i no foten ni un punt!
-Si això pensava jo, que màrtirs, no?
-Ja s'ho faràn...escolta
-Disme
-Segueix en peu lo de divendres?
-Sip!
-Guai, ara aig de pirar, ens veiem divendres?
-Fet!
-Vagi b!
-Fins aviat!


Òstia Òstia Òstia Òstia, per quadruplicat. Era necessari per remarcar l'èmfasi i l'eufòria del moment. Estava pletòric, innundat per dins, feliç joder, el que se'n diu rematadament feliç. Lleuger va recórrer el parc i va arribar a casa sense pensar ni mirar enlloc, només acaronant la sensació que les paraules de la Maria li havien deixat a l'estómac. I ara què faria? O el què és més important, com ho faria?

Els temps verbals són importants. No pots dir: aquella nit i després: et miru i veig. No!
Els llibres són infernals: No pots dir: me l'he llegit i llavors: l'he entès. No!

Al fons de la clariana, asseguda a les pedres, t'he vist. Amb els teus cabells llargs fins a la cintura esperaves mirant a banda i banda. Algú, un servidor, t'havia citat en aquella hora i aquell lloc del bosc, entre fatjos tardorencs al capvespre de novembre. Poc et pensaves que jo, si és que em coneixies, pogués tenir el teu número. Però havies jugat, havies acceptat entrar en aquella història i molt aviat la intriga es convertiria en por.

Qui deu ser?- pensava mentre resseguia l'aresta de la pedra del costat- l'Àlex no, no té prou imaginació per fer una cosa d'aquestes...el Guillem? potser l'altre dia quan em va dir d'anar a fer un volt ja em volia portar aquí. I si em vol dir que li agradu i no s'atreveix? Però cal que anem tant lluny?! Ja sóm una mica grans no? A més, no fa per ell tot allò que m'ha escrit, tant poètic i reboscat. Ell és més directe no? encara que potser el tema noies...però ja triga massa no?

Ho tenia tot a punt, tot pensat. M'acostaria a poc a poc amb les mans agafades a l'esquena, com aquell qui passeja com si res. Et preguntaria l'hora, perquè potser se m'havia fet tard. I quan busquéssis el mobil a la maleta, i ca, sé molt bé que ara els joves no dueu rellotge, si més no tu, t'he observat i no en portes. Treuré la bossa de la butxaca i amb un gest hàbil ja no hi veuras res. El cloroform farà la resta. I et duré al nostre niu d'amor. Ja ho veuras Clara, t'encantarà tot el què he preparat per tu.

Tu jo no tinc tot el dia, toco el dos que tinc feina per demà i no tindré pas temps. Ja s'ho farà el Guillem, jo he vingut seguint les seves pistes i ara va i no es presenta. Quin covard!- va recollir la maleta de terra i va enfilar la clariana en direcció al poble. I va sentir un soroll de fulles seques. Es va girar i va veure un home de mitjana edat amb una jaqueta que semblava de pell, marró. Amb les mans a la butxaca tot buscant alguna cosa al terra.

Escolta noia, pots venir? m'ha caigut l'anell i com que no duc les ulleres no el veig. Que em podries ajudar maca?

Tot succeï entre les fulles seques de tardor i el seu cruixir.

Aquella nit tots estavem histèrics. Ràpids i incisius, impacients per trencar amb les nostres vides per una estona. Mirades ràpides indicàven que estàvem massa desperts per aguantar-nos, tant a nosaltres mateixos com als nostres propis amics. La cervesa va correr ràpid per sobre el mobiliari i la música ajudava a fer-la ballar coll avall sense problemes. Els licors de l'armariet també van patir una emboscada. Un atac a mà armada que els va deixar secs.

La frequència dels nostres cors creixia però aviat seria l'hora depresiva del pèndol, i això cap dels presents ho podiem permetre. Vam decidir tocar el dos i anar amb altres ànimes fugisseres, sortir al carrer per tancar-se en un local un la música fos ben envolvent i la merda abundant. Allà ens codejariem amb els ulls clucs amb uns i altres, destrossariem el món per sentir que la nostra causa inútil tenia un sentit. Compatriotes de la decadència ens deixarien la seva targeta perquè la sessió de càrdio no parés.

La festa només acabava de començar. Estem a cent i vibrem amb tot. Pots sentir realment el que t'envolta, ara si, ara si que estas viu. I ets sents com mai.

Abans de marxar uns partiu una pessigada que ens queda i fem camí de tortes cap a la quota de contacte sexual setmanal alternat amb música. La porto al cervell a tot volum, m'inunda els sentits, eufòrics. Només em faltaria trobar-te. Trobar-te i follarte tota la nit.

Estires un braç de cop i et claves una hòstia al cap. Et despertes d'un espant!