El 25 de març d’aquest any el govern de la Generalitat va aprovar el Projecte de llei sobre la localització i la identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. Es tracta de senyalitzar i identificar les fosses comunes per tal de dignificar les persones que van desaparèixer durant i després de la guerra, independentment de quina fos la seva ideologia, la seva trajectòria personal o de consciència que les va convertir en víctimes.
Amb aquest projecte de llei, es concreta a una moció del Parlament aprovada el març del 2003, que demanava que es localitzessin els desapareguts durant la guerra perquè les noves generacions poguessin “mantenir viva una part de llur memòria”. Els familiars o una entitat dedicada a la recerca de la recuperació de la memòria històrica podran demanar que es faci una exhumació, sempre i quan hi hagin proves documentals, revisades per una comissió assessora i el Departament d’Interior.
El primer cas que reuneix tots els requisits és una fossa situada el municipi de Gurb, que s’exhumarà possiblement després de l’estiu i servirà per establir el procediment a seguir en els altres casos, tenint en compte que a Catalunya hi ha més de 170 fosses comunes.
A la resta de l’estat, l’Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica, lamenta la falta de desenvolupament de la llei de la Memòria, que “ha deixat les coses tal com estaven”. Pels que esperen trobar els seus familiars, el projecte de llei que s’aprovarà a Catalunya és una fita que esperen que imiti el govern central. En la mateixa direcció, Amnistia Internacional ha criticat el projecte de llei de la Memòria Històrica aprovada pel govern espanyol perquè “ignora els principis de veritat, justícia i reparació” de les víctimes del franquisme i constitueix un “pèssim precedent en la lluita mundial contra la impunitat”
Amb aquest projecte de llei, es concreta a una moció del Parlament aprovada el març del 2003, que demanava que es localitzessin els desapareguts durant la guerra perquè les noves generacions poguessin “mantenir viva una part de llur memòria”. Els familiars o una entitat dedicada a la recerca de la recuperació de la memòria històrica podran demanar que es faci una exhumació, sempre i quan hi hagin proves documentals, revisades per una comissió assessora i el Departament d’Interior.
El primer cas que reuneix tots els requisits és una fossa situada el municipi de Gurb, que s’exhumarà possiblement després de l’estiu i servirà per establir el procediment a seguir en els altres casos, tenint en compte que a Catalunya hi ha més de 170 fosses comunes.
A la resta de l’estat, l’Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica, lamenta la falta de desenvolupament de la llei de la Memòria, que “ha deixat les coses tal com estaven”. Pels que esperen trobar els seus familiars, el projecte de llei que s’aprovarà a Catalunya és una fita que esperen que imiti el govern central. En la mateixa direcció, Amnistia Internacional ha criticat el projecte de llei de la Memòria Històrica aprovada pel govern espanyol perquè “ignora els principis de veritat, justícia i reparació” de les víctimes del franquisme i constitueix un “pèssim precedent en la lluita mundial contra la impunitat”
No hay comentarios:
Publicar un comentario