Fa 58 anys que les tropes comunistes van envair les províncies orientals del Tibet. En aquella ocasió, amb una victòria fulminant de l’exèrcit xinès, el govern tibetà es va veure obligat a negociar i va demanar ajuda a les Nacions Unides. Llavors, el Tibet no va rebre suports exteriors.
Actualment, la vulneració dels drets humans per part del gegant asiàtic continua. El Jocs Olímpics que se celebraran a Pequín aquest estiu, han propiciat un major interès internacional pel conflicte del Tibet. I Xina, que ha de mostrar la seva millor imatge al món, no vol que els jocs quedin deslluïts per les protestes del poble tibetà.
Com afirma l’Institut d’Estudis de Conflictes i Acció Humanitària, la Xina utilitza l’etiqueta de “assumpte intern” per definir l’ocupació del Tibet. No obstant, el govern xinès s’ha vist obligat a iniciar el diàleg amb representants del govern tibetà per les pressions internacionals, que tampoc no volen posar Xina contra l’espasa i la paret ara que juga un paper important en les relacions econòmiques globals.
Segons l’Institut d’Estudis de Conflictes i Acció Humanitària, el món occidental ignora que hi ha altres ètnies, menys mediàtiques que la liderada per el Dalai Lama, que també es troben sota el control i la repressió del govern xinès. Una d’aquestes és la que formen els musulmans uigures de Xingiang. Xina, per justificar els seus abusos a aquest poble, ha alegat que les forces secessionistes del Turquistan Oriental, com també s’anomena la regió, formen part del terrorisme internacional. D’aquesta manera, governs com el nord americà passen de denunciar l’intent xinès d’emmascarar accions repressives, a col·locar en una llista de terroristes al govern del Partit Islàmic del Turquistán Oriental.
El govern xinès prendrà les mesures necessàries per a representar una Xina unida i oberta al món. La comunitat internacional, com fa 58 anys, no ha près partit en el conflicte.
Actualment, la vulneració dels drets humans per part del gegant asiàtic continua. El Jocs Olímpics que se celebraran a Pequín aquest estiu, han propiciat un major interès internacional pel conflicte del Tibet. I Xina, que ha de mostrar la seva millor imatge al món, no vol que els jocs quedin deslluïts per les protestes del poble tibetà.
Com afirma l’Institut d’Estudis de Conflictes i Acció Humanitària, la Xina utilitza l’etiqueta de “assumpte intern” per definir l’ocupació del Tibet. No obstant, el govern xinès s’ha vist obligat a iniciar el diàleg amb representants del govern tibetà per les pressions internacionals, que tampoc no volen posar Xina contra l’espasa i la paret ara que juga un paper important en les relacions econòmiques globals.
Segons l’Institut d’Estudis de Conflictes i Acció Humanitària, el món occidental ignora que hi ha altres ètnies, menys mediàtiques que la liderada per el Dalai Lama, que també es troben sota el control i la repressió del govern xinès. Una d’aquestes és la que formen els musulmans uigures de Xingiang. Xina, per justificar els seus abusos a aquest poble, ha alegat que les forces secessionistes del Turquistan Oriental, com també s’anomena la regió, formen part del terrorisme internacional. D’aquesta manera, governs com el nord americà passen de denunciar l’intent xinès d’emmascarar accions repressives, a col·locar en una llista de terroristes al govern del Partit Islàmic del Turquistán Oriental.
El govern xinès prendrà les mesures necessàries per a representar una Xina unida i oberta al món. La comunitat internacional, com fa 58 anys, no ha près partit en el conflicte.
No hay comentarios:
Publicar un comentario